Formació
Les abreviatures més usuals tenen les formes fixades (vegeu
les llistes d'abreviacions);
però convé conèixer-ne les regles de formació,
perquè qualsevol mot o sintagma és susceptible de ser
abreujat.
Com a regla general, les abreviatures s'inicien amb la primera lletra
del mot que s'abreuja i es tanquen amb un punt.
Quan s'omet la part final del mot, les abreviatures són per
suspensió. En aquest cas, el punt se situa després
de la primera lletra o de qualsevol consonant que precedeixi una vocal.
|
|
p. |
pàgina |
col·l. |
col·lecció |
prof.
ass. |
professor/a
associat/da |
Quan s'ometen algunes lletres de l'interior, les abreviatures són
per contracció.
|
|
fra. |
factura |
Dr. |
doctor |
Algunes abreviatures incorporen lletres de l'interior del mot, sobretot
per permetre la distinció respecte d'altres abreviatures.
|
|
dj. |
dijous |
Les abreviatures s'han de formar seguint el criteri de l'eficiència,
és a dir, mantenint la màxima informació amb
les mínimes lletres possibles. Així, per exemple, aquestes
regles de formació permeten abreujar el mot assignatura
de diferents maneres:
a.,
ass., assign., assignat. |
En principi,
és preferible la tercera forma
perquè conté la informació necessària
per reconèixer el mot; però si l'abreviatura s'ha d'incloure
dins una taula de columnes estretes, cal optar per les formes més
curtes
|