Formació
Les abreviatures més usuals tenen les formes fixades (vegeu les llistes d'abreviacions); però convé conèixer-ne les regles de formació, perquè qualsevol mot o sintagma és susceptible de ser abreujat.

Com a regla general, les abreviatures s'inicien amb la primera lletra del mot que s'abreuja i es tanquen amb un punt.

Quan s'omet la part final del mot, les abreviatures són per suspensió. En aquest cas, el punt se situa després de la primera lletra o de qualsevol consonant que precedeixi una vocal.
p. pàgina
col·l. col·lecció
prof. ass. professor/a associat/da

Quan s'ometen algunes lletres de l'interior, les abreviatures són per contracció.
fra. factura
Dr. doctor

Algunes abreviatures incorporen lletres de l'interior del mot, sobretot per permetre la distinció respecte d'altres abreviatures.
dj. dijous

Les abreviatures s'han de formar seguint el criteri de l'eficiència, és a dir, mantenint la màxima informació amb les mínimes lletres possibles. Així, per exemple, aquestes regles de formació permeten abreujar el mot assignatura de diferents maneres:

a., ass., assign., assignat.

En principi, és preferible la tercera forma

assign.,

perquè conté la informació necessària per reconèixer el mot; però si l'abreviatura s'ha d'incloure dins una taula de columnes estretes, cal optar per les formes més curtes

ass. o a..


universitat rovira i virgili