 |
||
| façana/fatxada Totes dues formes són correctes. faig constar El nom del document en què apareix aquesta expressió és diligència. Cal evitar, doncs, de referir-se a aquest document com un faig constar. fallar En català no té cap accepció jurídica; quan es fa referència a una sentència, no parlem de fallar sinó de decidir, i si fem referència a un concurs, el verb és resoldre o decidir. faltar És tan correcte com mancar, que té un grau de formalitat més elevat. fax És la forma escurçada de telefax, poc usada, i designa alhora el sistema de transmissió, l'aparell transmissor i el document transmès. Com totes les paraules agudes acabades en vocal + x, fa el plural en -os: faxos. Les formes *faxar o *faxejar no són normatives i cal recórrer a les perífrasis enviar un fax o passar un fax. fer a mans Vol dir entregar o lliurar, però no és sinònim de trametre en sentit general. Per tant, no s'ha d'utilitzar en documents de tramesa, sigui quin sigui el canal de transmissió. fer avinent Vol dir recordar però no pas fer saber o notificar. Només s'utilitza, doncs, quan es tracta d'un recordatori i no d'una primera informació. fer front Significa afrontar o plantar cara. No és adequat fer servir aquest verb en llenguatge administratiu.
fi En masculí vol dir finalitat i en femení vol dir final. finançar, finançament Cal tenir en compte que el substantiu no és *financiació. També cal parar atenció al subjuntiu del verb, que és financi i no pas *financiï (ja que no és un verb acabat en -iar). *finiquito La forma catalana és liquidació. El document que recull aquesta acció és la quitança. firma, firmar Aquestes formes són tan correctes com signar i signatura. *fixe La forma correcta és fix, fixos en plural. *forani/ània La forma correcta d'aquest adjectiu és forà/ana. formalitzar En llenguatge administratiu indica 'donar la forma correcta (a un document)'. No és, per tant, sinònim d'emplenar. Tampoc s'ha de fer servir el castellanisme *cumplimentar (o complimentar, que té un altre significat). formatar Aquesta és la forma correcta i no pas *formatejar. frangueig a destinació És l'expressió que indica que no cal posar segell en una carta postal. full/fulla Aquestes dues paraules tenen significats ben diferents, tot i que hi ha la tendència errònia d'utilitzar fulla com a sinònima de full. Full és, entre altres coses, un tros de paper o també cadascuna de les làmines que formen un llibre. Fulla és un òrgan vegetal i també una làmina tallant. En llenguatge administratiu, doncs, la forma habitual és full. fullet És la forma correcta per referir-se a un document imprès de poques pàgines que constitueix una unitat bibliogràfica. Segons els casos, en poden ser sinònims opuscle, díptic, tríptic, desplegable, llibret, etc. La grafia follet correspon a un tipus de personatge màgic del bosc i no té res a veure amb el llenguatge administratiu. Tampoc no hem d´emprar, en aquest cas, fulletó, que és cada una de les parts en què s'edita una obra literària. |
||
|
