Amb una sala plena de gom a gom, el professor d'Economia del Medi Ambient Joan Mogas ha rebut aquest premi bianual, que atorga la Societat Catalana d'Economia i patrocina Caixa d'Estalvis de Catalunya per la seva tesi doctoral, considerada el millor estudi d'economia catalana del període.Mogas fa una valoració dels boscos de Catalunya com a valors de no mercat, i en l'acte d'atorgament ha fet una presentació de l'estudi. El premi en metàl.lic és de 9.000 €.
Mogas imparteix actualment l'assignatura de Economia del Medi Ambient a les facultats de Ciències Econòmiques i de Ciències Jurídiques.El títol de la tesi guardonada per aquesta Societat , filial de l'Institut d'Estudis Catalans, és Mètodes de preferències declarades en la valoració d’atributs ambientals. Una aplicació de l’experiment d’elecció i del mètode d’ordenació contingent als boscos de Catalunya.
En el treball, una valoració dels boscos de Catalunya com a béns de no mercat, es tracta de valorar els usos socials i les funcions ambientals que el mercat no quantifica, als quals els ciutadans atorguen un gran valor. Per exemple els boscos com espai de lleure, per passejar, per fer un pícnic, per anar a buscar bolets, o com a regeneradors ambientals, al absorbir el CO2, o com a sistema de prevenció de l’erosió dels sòls. Aquesta valoració quantitativa té un gran interès a l’hora de prendre decisions per fer una gestió sostenible dels boscos de Catalunya.
El treball es basa en una enquesta de 2.000 persones representatives de la població catalana feta la segona meitat de 1999. Aplicant a les dades recollides en aquesta enquesta dos mètodes desenvolupats per l’economia ambiental, denominats l’ordenació contingent i l’experiment d’elecció, s’estima el valor que l’habitant mig de Catalunya atribueix a les diferents funcions consultades.
Fins ara la majoria d’estudis que s’havien fet del valor bosc, o només s’havien fixat en el valor de bens privats (que tenen mercats com la fusta), o bé havien estudiat el valor total del bosc. En aquest estudi s’analitza el valor d’atributs que tenen preu zero i el propietari forestal no rep cap contraprestació (no hi ha un mercat de compra venda de CO2), però als que la societat els dóna valor. Tenir valorats atributs per separat permet relacionar el cost d’un ús respecte a un altre.A més s’ha valorat la disposició del ciutadà a pagar per cada un d’aquest atributs, que en principi no són monetaris. Així, per exemple, es valora en 4,36 € la possibilitat de gaudir del bosc com entorn natural, en 5,77 € la possibilitat de recollir bolets, o en 4,18 € la capacitat de reduir el CO2.
El mètode aplicat es relativament nou a Espanya, on no s’ha aplicat mai als boscos, tot i que actualment hi ha estudis similars en marxa. Hi ha antecedents d’estudis semblants aplicats a boscos de països com Canadà, Austràlia o el Regne Unit, tot i que els atributs valorats no eren exactament els mateixos.
El Premi Societat Catalana d'Economia s'alterna, anualment, amb el Premi Catalunya d'Economia. El jurat estava format per Josep Jané i Solà, Pere Puig i Bastard, Antoni Serra i Ramoneda, Josep Manuel Basáñez, Joaquim Muns i Albuixech, Andreu Mas Colell, i Josep C. Vergés.
