Aquest equip d’enginyers químics de la promoció 1998-2003 de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química (ETSEQ), motivats per les dimensions de la problemàtica sorgida a causa de l’incident del petrolier Prestige a les costes gallegues, van optar per dedicar els seus coneixements i preparació a l'elaboració d'aquesta nova tecnologia, avui patent nacional i internacional.

Consisteix en un procés físicoquímic innovador de tractament de residus procedents de vessaments petrolífers, que ara volen transferir tant a entitats públiques com a privades, amb la finalitat d’explotar-lo industrialment. Del chapapote, mitjançant un dissolvent orgànic, es separa l'aigua bruta, de nou hidrocarbur pur per vendre i àrids estabilitzats; aquests últims tenen dos destins: es tornen al lloc d'origen i es venen com a adob. El procés es sintetitza en les següents etapes: esmicolament, escalfament i emmagatzematge, fluïdització, barreja, separació de fases, destil·lació i estabilització.

El procés és innovador, net i segur, valoritza econòmicament el residu, minimitza l’impacte negatiu per al medi ambient i la salut de les persones i recupera l’hidrocarbur pur. Respecte les tècniques convencionals d’eliminació de residus (incineració, estabilització i biorremediació), presenta com a avantatges que recupera l’hidrocarbur pur i té una rendibilitat econòmica major; respecte la incineració, té l'avantatge que no produeix emissions atmosfèriques que poden contribuir a la generació de pluja àcida ni a l’efecte hivernacle, i solventa la problemàtica actual de sobresaturació que presenten les instal·lacions incineradores.

El nou procés es pot aplicar a qualsevol residu amb diferents composicions: hidrocarburs, àrids i aigua; hidrocarburs i àrids; hidrocarburs i aigua. Es útil per a la regeneració de sòls contaminats per hidrocarburs, com per exemple: vessament petrolífer produït al mar i que s’acumuli a la costa, residu dipositat al sòl en el procés de desmantellament de benzineres i d’instal·lacions relacionades amb el camp petroleoquímic, fuites petrolíferes en complexos industrials, fuites en operacions d’extracció de petroli, vessament produït durant el transport d’hidrocarburs o fuites en xarxes de transport i distribució (oleoductes). El procés té, doncs, flexibilitat operativa.

S’ha realitzat l’estudi econòmic d’un exemple pràctic d’explotació industrial de la tecnologia, per tal de justificar la seva viabilitat econòmica. La base de disseny ha estat una planta amb una capacitat per tractar 20.000 Tm/any de residu, operativa durant 8000 h/any. S'ha calculat una composició en massa del residu de 20 % aigua de mar, 45 % hidrocarbur (tipus Fuel nº 2) i 35 % d’àrids.

La vida útil de la planta seria de vint anys, el temps de construcció un any, i la inversió de capital fix de la planta instal·lada, 2,2 milions d’€. L'amortització de la inversió es faria a dos anys i mig, a partir de la posta en marxa. L'aplicació, doncs, és rendible econòmicament.

Per a més informació i contacte, adreceu-vos al tel. 616371897 o a l'a/e HCrecovering@terra.es.