La científica (Estats Units, 1947-), catedràtica d'Astronomia de la Universitat de Harvard (Massachusetts) és, des de 1991, Científica Senior a l'Observatori Astrofísic Smithsonià de la mateixa Universitat.
Va estudiar Físiques a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i va obtenir el Doctorat en Físiques a la Universitat de Princeton (1974). Va començar a exercir la docència a la Universitat de Harvard al 1977. És pionera en el mapejat tridimensional a gran escala de l'Univers, per comprendre la distribució de les galàxies. Amb Valerie de Lapparent i Jon Huchra, va fer la primera descripció de l'agrupació de les galàxies i va descobrir una estructura que es coneix com "gran muralla". Va ser la segona dona en rebre la distinció màxima que atorga la Universitat de Princeton, la beca MacArthur Fellowship al 1990, un finançament per a cinc anys que només es concedeix a científics molt destacats en el seu camp d'investigació.
Durant la seva vida acadèmica, ha pronunciat conferències a més de 40 universitats, ha format part de més de 50 comitès nacionals i internacionals, i té nombroses publicacions científiques des de l'any 1972. És membre de diferents societats professionals i membre honorària de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències i de l'Acadèmia Nacional de Ciències.
Una de les seves preocupacions és la divulgació de la ciència i per això ha contribuit a l'educació pública amb la realització de sis treballs cinematogràfics per congressos i seminaris sobre la cartografia de l'univers, molts d'ells premiats. Els premis més importants han estat Silver CINDY Award (1991), CINE Gold Eagle (1992) i Gold Award, al Festival de Cinema de Houston (1992).
És doctora honoris causa pel Connecticut College(1995), Gustavus Adolphus College (1997), Universitat de Massachusetts a Dartmouth (2000) i Colby College (2009), a més de la URV. El nomenament a la Universitat es fa a proposta del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, amb l'adhesió de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria. El padrí de la doctoranda és el professor Manuel Sanromà del Departament, i director de la Càtedra Caixa Tarragona-URV de Ciència i Humanisme.
Segons recorda l'Assemblea General de la ONU, que ha declarat l'any 2009 com Any Internacional de l'Astronomia, aquesta és una de les ciències més antigues i té profundes repercussions en el desenvolupament de les altres ciències, de la cultura i la concepció general de l'Univers. Con en altres camps de la ciència, les dones estudioses de l'astronomia al llarg dels temps han estat invisibilitzades pels cronistes de la història, i n'hi han hagut des de fa 4.000 anys. Totes elles han participat en els grans descobriments que han portat al coneixement actual de l'univers.
La URV dedica aquest 2009 a la celebració de l'Any de la Ciència i l'Humanisme participant, entre d'altres activitats, a l'Any Internacional de l'Astronomia. Un del seus pilars, desenvolupat amb el programa "Ella és una astrònoma", és la ferma defensa de la paritat de gènere al món científic, tema transversal al Pla d'Igualtat 2007-10 que al cinquè eix recorda la necessitat d'incrementar gradualment el nombre de doctorades honoris causa.
En la xerrada-debat sobre dones científiques de dimarts 16 de juny l'astrònoma Margaret Geller fa una reflexió sobre la seva experiència com a científica i la comparteix amb els altres especialistes convidats: Eulalia Pérez Sedeño i Cesca Figueres, coordinadores de "Ella és una astrònoma" a l'Any Internacional de l'Astronomia (AIA-IYA 2009); la vicerectora de Recerca i Institucions Sanitàries de la URV Rosa Solà i el director de la Càtedra Ciència i Humanisme URV-Caixa Tarragona de la URV, Manel Sanromà.
Es prega confirmar assistència a estela.rodriguez@urv.cat. Teniu més informació a http://www.urv.cat/igualtat/astronomes.html
La URV és la primera universitat de l'Estat que investeix com a doctora honoris causa una dona astrònoma, precisament en l'Any Internacional de l'Astronomia. Margaret Geller és la segona dona nomenada doctora honoris causa per la URV, després de la periodista Rosa M. Calaf.
