Una investigació internacional amb participació de la URV determina quins són els jugadors més valuosos d'un equip de futbol
recerca
Tarragona, 17/06/2010.- Amb mètodes matemàtics i computacionals similars als utilitzats per l’anàlisi de les xarxes socials, un nou treball ha quantificat la participació i contribució o rendiment de cada jugador en els equips de futbol que van participar en l’Eurocopa 2008.

En el treball en equip, es tracti d’un grup de recerca científic o d'un equip de futbol, sempre és difícil valorar quina és la contribució individual de cada membre de l’equip a la consecució dels objectius col.lectius finals.

Els resultats obtinguts en la investigació no seran cap sorpresa pels aficionats al futbol. En aquest cas la ciència confirma, amb dades objectives, l’opinió subjectiva del públic i, per exemple, conclou que Xavi i Sergio Ramos van ser els jugadors més valuosos del campionat.

L’estudi l'ha realitzat un equip de recerca internacional amb base a la Universitat Northwestern (Evanston, Estats Units) format pel català Jordi Duch, professor del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, i el professor portuguès Luis A. Nunes Amaral i l'estudiant nord-americà Joshua S. Waitzman, d'aquella Universitat.

El treball titulat Quantificant el rendiment en una activitat en equip (Quantifying the performance of individual players in a team activity) s'ha publicat dimecres, 16 de juny a Plos ONE (http://www.plosone.org/ secció Science Policy ), portal de publicacions científiques d’accés lliure de Public Library of Science.

El treball proposa un mètode per quantificar la participació i contribució dels diferents membres d'un equip en l'acompliment d'un objectiu, utilitzant metodologies ja utilitzades en l'anàlisi de les propietats de les xarxes socials. Per comprovar l'eficàcia del mètode l'han aplicat a dos tipus d'activitats: equips de futbol, on l'objectiu fixat es marcar un gol a l'equip contrari, i equips científics, on l'objectiu proposat és finalitzar un article i enviar-lo a una revista per la seva publicació.

El cas del futbol era un repte particularment interessant perquè les estadístiques individuals tradicionals aporten poca informació sobre el conjunt, a diferencia d'altres esports com el bàsquet, on per a cada jugador hi ha disponible una gran quantitat de dades (tirs, rebots, assistències, bloquejos, taps...) que en descriuen el rendiment. En canvi, en futbol si un jugador passa la pilota a un segon, aquest assisteix a un tercer i es marca un gol, el primer quasi mai apareix en les estadístiques, tot i que també ha col•laborat en la consecució de l'objectiu. En aquest cas, el rendiment del jugador queda ocult en el patró d’interaccions entre membres de l’equip.

L’estudi ha tractat l’equip de futbol com una xarxa, on cada jugador és un node i cada passada de pilota una connexió. En aquesta xarxa s’inclouen dos nodes especials que representen els objectius considerats: xutar a porta i xutar fora. Un cop dibuixada la xarxa, es quantifica la importància de cada node mitjançant l'estudi de la seva centralitat. En l’estudi de xarxes socials la centralitat és una mesura que indica la importància de cada node segons algun criteri: qui te més veïns, qui es més important a l'hora de transmetre informació... En el cas del futbol, aquest estudi ha definit una nova mesura de centralitat (“flow centrality”) que mesura en quantes jugades que acaben en un xut intervé cadascun dels jugadors de l'equip.

Tractant aquesta mesura de la centralitat de forma adequada, el mètode permet obtenir una puntuació del rendiment de cada jugador, comparar jugadors d'un mateix equip, jugadors de diferents equips i el rendiments dels equips. A l'article científic publicat, que analitza les dades de l'Eurocopa de 2008, alguns resultats d’interès obtinguts són: primer, que els jugadors que obtenen la puntuació mes alta coincideixen amb els escollits per l'opinió publica com els 'millors jugadors del torneig', de manera que l’estudi ha quantificat objectivament el que normalment és una opinió subjectiva.

Segon, que quan la diferència en el rendiment dels millors jugadors d’ambdós equips és superior a 0,75 (xifra relativament petita), en el 75% dels casos l'equip amb un rendiment més alt va guanyar el partit. Tercer, que finalment combinant la informació de la xarxa amb els resultats de l’estudi dels rendiments, s’han generat gràfics que resumeix el desenvolupament dels partits. La mida dels nodes indica la importància dels jugadors, i el color de les connexions les passades més efectives (blau clar/poc efectiu-negre/molt efectiu). En conjunt, el gràfic indica els punts forts i dèbils de cada equip. Com per exemple, en el gràfic adjunt de la final entre Alemanya i Espanya.