Manola Brunet, membre del Comitè Internacional que ha rebutjat la validesa del rècord mundial de temperatura més alta, a El Alzizia a Líbia
recerca
Tarragona, 13/09/2012.- La directora del Centre en Canvi Climàtic, Manola Brunet, ha participat en el Comitè internacional que ha rebutjat la validesa del rècord mundial de temperatura més alta mesurada a la terra a El Alzizia, Líbia, el dia 13 de setembre de 1922. El dictamen l'ha fet públic el dijous, 13 de setembre l'Organització Meteorològica Mundial.

L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el "Bulletin of the American Meteorological Society" han fet públic el dictamen del Comitè internacional que ha avaluat i analitzat la veracitat del que ha estat considerat fins ara, durant 90 anys, el record mundial de la temperatura més alta mesurada en superfície a la terra (58ºC (136,4º F) a Alzizia (a 40 quilòmetres al sud-sud-oest de Trípoli), el 13 de setembre de 1922. L'existència de millors dades reforça els coneixements sobre el clima.

Després de fer una anàlisi en profunditat d'aquesta mesura, el Comitè, format per 13 experts de Líbia i tot el món, ha decidit rebutjar-la per la debilitat i els indicis d'error, de fins a 7º C. L'anunci del dictamen és el fruit d'una investigació plagada de perills realitzada durant la revolució libia de 2011. El lloc més càlid del món és ara, oficialment, el Parc Nacional del Valle de la Mort de Califòrnia (EUA), amb la medició de 56,7 °C (134 °F), registrada el 10 de juliol de 1913 en el ranxo Greenland.

Durant 2010 i 2011, un grup d'experts internacional especial de la Comissió de Climatologia de l'OMM va dur a terme la investigació d'aquest rècord, que va comptar amb el suport del Centre meteorològic nacional de Líbia i es va fer per a l'Arxiu mundial de fenòmens meteorològics i climàtics extrems (http://wmo.asu.edu/), el registre oficial de rècords comprovats de l'Organització.

Els experts participants van ser: Khalid Ibrahim El Fadli, Randall S. Cerveny, Christopher C. Burt,
Philip Eden, David Parker, Manola Brunet, Thomas C. Peterson, Gianpaolo Mordacchini, Vinicio Pelino, Pierre Bessemoulin, José Luis Stella, Fatima Driouech i M.M Abdel wahab; a més de Manola Brunet, directora del Centre en Canvi Climàtic (C3) i professora del Departament de Geografia de la URV. 

Durant la investigació, van establir que cinc factors havien estat els causants de l'error: instruments problemàtics, un observador probablement sense experiència, un lloc d'observació emplaçat en material de tipus asfalt, que no
era representatiu del sòl local del desert; escassa correspondència de les temperatures extremes amb les d'altres localitats properes, i escassa correspondència amb les temperatures que es van registrar posteriorment en el lloc. L'observador no va registrar degudament l'observació i es va equivocar en aproximadament set graus Celsius.

Podeu consultar la informació completa a http://dx.doi.org/10.1175/BAMS-D-12-00093.1