A més contingut emotiu, més facilitat per recordar
recerca
Tarragona, 29/01/2015.- A més contingut emotiu, més facilitat per recordar. Una recerca publicada a “Cognition and Emotion”, del Grup d’Investigació en Psicolingüística de la URV, posa de manifest que les paraules que tenen contingut emocional són més fàcils de recordar que les neutres.

Els resultats d'aquest estudi qüestionen una teoria força generalitzada: que la retenció d’aquests mots té a veure amb la relació semàntica que hi ha entre ells. El treball s’ha publicat aquest desembre a la revista científica “Cognition and Emotion”.

Quan a una persona se li diuen paraules considerades emocionals com amor, festa, mort o pistola, no les reté de la mateixa manera que si se li diu taula o braç, considerades paraules neutres. De fet, que les paraules amb contingut emocional es recorden millor que la resta ja era conegut.

El que ha tret a la llum el Grup d’Investigació en Psicolingüística (GIP) de la URV en el treball publicat és que, a diferència del que alguns experts havien defensat fins al moment, la facilitat pel record d’aquests mots no es deu a la relació semàntica que hi ha entre ells sinó al contingut emocional que contenen, ja sigui en positiu o en negatiu.

El treball s’ha basat en un experiment conductual que s’ha fet amb 130 persones. Els participants havien de llegir paraules que no tenien relació semàntica entre elles, en un ordinador. No se’ls indicava que anaven a fer una prova de memòria, no ho sabien, de fet, fins al cap d’una estona, quan ja feia  més d’un quart d’hora que havien llegit el llistat de paraules i se’ls demanava que recordessin totes les que poguessin. El llistat contenia paraules que es consideren emocionals -en negatiu o positiu- i d’altres de  neutres.

Aquestes paraules s’obtenen de bases normatives publicades en revistes científiques, on es recullen, a banda de l’emocionalitat de les paraules, dades sobre la seva llargada, la seva freqüència d’ús, si són concretes o abstractes, la seva familiaritat, etc. Totes aquestes variables s’han de tenir en compte en la selecció de materials que requereixen els experiments en psicolingüística.

La conclusió segons Pilar Ferré, investigadora del Departament de Psicologia de la URV i autora principal del treball, “és que el contingut emocional té un efecte en sí mateix i els avantatges que provoca en el record no es poden explicar només per la relació semàntica entre les paraules”. Una vegada analitzades les dades, l’estudi ha evidenciat que els participants van recordar més les paraules considerades emocionals. I entre aquestes no hi havia relació semàntica que pogués fer creure que aquest n’era el motiu. “Possiblement es recorden més aquestes paraules perquè la informació  amb contingut emocional és important per la supervivència”, apunta la investigadora. Per això captarien l’atenció i es recorden millor.

Els  resultats poden ser útils, per exemple, de cara a l’adquisició de nous conceptes en nens o en l’aprenentatge de noves llengües, ja que es podrien relacionar, per exemple, les paraules més difícils d’aprendre amb informació emocional per facilitar l’aprenentatge de vocabulari. L’estudi s’ha fet en col•laboració amb les investigadores Isabel Fraga, de la Universitat de Santiago de Compostela, i Montse Comesaña, de la Universitat do Minho, a Portugal. També hi va participar la professora de la URV Rosa Sánchez-Casas, que va traspassar a finals de 2012.

Aquest grup de recerca, liderat pel Dr. José Eugenio García-Albea, treballa des de fa 20 anys en l’estudi del llenguatge, dels processos mentals que fan possible que s’entengui i que es pugui expressar. Els seus estudis consisteixen en experiments conductuals en els que els participants fan tasques de diferent tipus amb paraules: ja sigui discriminar amb la màxima rapidesa possible paraules reals d’altres que no són paraules, llegir frases o fer proves de memòria. També utilitzen registres de potencials evocats cerebrals –una mesura de l’activitat elèctrica cerebral- per analitzar com respon el cervell quan es troba davant d’una determinada paraula o frase.

Recentment, han començat a usar el registre de moviments oculars, per estudiar per exemple en quines parts del text les persones es fixen més quan llegeixen. En les recerques han estudiat, entre d’altres, com influeix el fet que una paraula tingui més d’un significat en el seu processament (per exemple, “banc”) o les diferències entre mots concrets i abstractes, ja que s’ha demostrat que els concrets es processen amb més facilitat i es recorden més. Per això, investiguen si ajudaria en l’aprenentatge el fet que les paraules abstractes fossin emocionals.

Un dels àmbits de més interès del grup ha estat l’estudi del bilingüisme. Els investigadors han posat de manifest en treballs previs que, al contrari del que pugui semblar, el contingut emocional de les paraules és el mateix en les dues llengües en les persones bilingües molt competents, sobretot si aprenen les dues llengües des de petits.

En general, els treballs del grup s’han centrat en investigar com influeix el fet de tenir dues llengües en la manera com es processen les paraules. Per exemple, han estudiat la manera com les paraules ambigües entre idiomes -aquelles que tenen múltiples traduccions a un altre idioma (per exemple “moll”)- es processen i com es representen a la memòria d’una persona bilingüe. O com les persones processen amb molta més facilitat les traduccions semblants entre les dues llengües (el que s’anomenen paraules cognades, com “gat-gato”) que aquelles que no ho són (per exemple “taula-mesa”).

Pels investigadors, Catalunya proporciona un context  quasi únic per estudiar el bilingüisme ja que, si bé en la majoria de països els bilingües són millors en una llengua que en una altra, “aquí, en aprendre des de petits català i castellà, i viure en un entorn on hi ha una constant exposició a les dues llengües, la gent és molt competent en les dues. Això els fa molt interessants com objecte d’estudi”, explica Pilar Ferré.

La referència bibliogràfica és: “Memory for emotional words: The role of semantic relatedness, encoding task and affective valence, Pilar Ferré et al. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25435268